HISTÒRIA DE JONCADELLA
El Santuari de la Mare de Déu de Juncadella,patrona del Pla de Bages, és situat en un planell a mà esquerra del riu Cardener, a un quilòmetre de distancia de la carretera de Manresa a Bassella (o de Cardona i Solsona) en el quilòmetre 5 d’aquesta.. Pertany a la parròquia de Sant Martí de Torruella, del bisbat de Vic i arxiprestat del Bages-Sud.
Venerada des de temps immemorial la imatge de la Verge titular hauria estat trobada ,segons tradició popular- en una petita cova coberta de joncs. Aquest seria l’origen del topònim que, des del segle XI, trobem documentat amb diverses formes derivades del llatí juncus (jonc).
Històricament l’església de Juncadella fou una de les set parròquies filials de Santa Maria de Manresa. El nomenament de rectors depenia del canonge cambrer de la Seu d’aquesta ciutat. El 1879 perdé el caràcter parroquial i es convertí en tinença o ajuda de Santpedor i, després, de Sant Martí de Torruella, però conserva les prerrogatives de baptisteri i cementiri propis.
El temple actual data dels anys 1748-72 i és obra de Joan Espluga, mestre de cases de Manresa, segons projecte de l’escultor-arquitecte Josep Sunyer. El 1807 f6u encomanat el retaule major als escultors manresans Jaume i Tomás Padró; inaugurat l’any 1808 i daurat per Josep Estern després de la guerra del francès, l’havia patrocinat Jacint Torres de Bages, amo del tot proper mas de les Torres. L’incendi sacríleg de 1936 destruí tot l’interior, que havia estat decorat a començament del segle actual pel pintor Francesc Morell . Resten del temple primitiu, el portal romànic del cantó de migdia i una porta renaixentista a la façana de ponent.
La imatge de la Mare de Déu és una talla moderna, beneïda l’any 1949, obra de l´escultor vigatá Julià Fàbregas inspirada en l’antiga icona gòtica, ja molt malmesa i alterada per. adaptacions i restauracions posteriors. L’atribut o complement dels dos captius agenollats als peus de la Verge data de temps immemorial. Hom el relacionaria amb l’ alliberament de dos fills de la feligresia, Pere Savit i Jaume Besora, dels actuals masos Mollet i Besora, presoners dels sarraïns en terres algerianes.
La restauració del santuari, iniciada per mossèn Joan Fàbregas capellà custodi durant més de quaranta anys- i continuada per mossèn Joan Espadaler i els seus successors, prossegueix lentament i amb la intenció de retornar a Juncadella una digna fesomia externa, com correspon a la categoria de palau de la Reina del Pla de Bages, i fer- ne un centre viu d’espiritualitat mariana i cristiana.
El culte, constant i concorregut, manifesta la devoció dels fidels comarcans a la seva patrona: casaments, primeres comunions, noces d’or i d’argent i altres festes familiars ho demostren. La missa dominical i l’ aplec dels dilluns de Pasqua convoquen bon nombre de devots, d’entre els quals ha sorgit l’ associació Amics de Juncadella.
» Aquí vénen cavallers -ciutadans i gent honrada. ..» , proclama el vers inicial d’una antiga i famosa dècima, esdevinguda popular. Santuari tradicionalment molt visitat, Juncadella ha acollit des de sempre apleguistes de tota mena, devots, esportius i arrossaires. Organitzacions folklòriques i excursionistes de llarga tradició en la vida comarcana s’hi han fet tothora presents. També, les associacions religioses i moviments eclesials: confraries i congregacions, terciaris i exercitants, fejocistes i avantguardistes, l’ Acció Catòlica i els cursets de cristiandat, l’ escoltisme, la catequesis, molts col.legis, etc., tots n’han estat pioners i continuadors i, esperem, ferment de renovellat esplet.
J.M. GASOL
LLISTA DELS CAPELLANS CUSTODIS DEL SANTUARI
PERE JUTGLAR I CASADEVALL
Nascut a Tavèrnoles i fou ordenat sacerdot el 1863. Morí quan era rector de Sant Martí de Torroella l´ any 1914.
JOAN BTA. FÀBREGA I SALA
Nascut a Santpedor i fou ordenat sacerdot el 1896. Regí el Santuari des de 1899 fins que hi va morir el 30 d´ octubre de 1942.
JOAN ESPADALER I SERRADELL
Nascut a Santa Maria de Besora el 1885 i fou ordenat sacerdot el 1912. Fou rector de Sant Martí de Torroella de 1935 a 1936 i després de la guerra des de 1940.
De 1956, fins a la seva defunció el 2 de gener de 1959, residí a Joncadella.
JACINT MEDINA I FÀBREGA
Nomenat rector de Sant Martí de Torroella el 1956. A la mort de Mn. Espadaler es cuidà també del santuari, fins el 1967 que fou traslladat a Sant Vicenç de Castellet.
RAMON HOMS I FRANCH
Nomenat rector de Sant Martí de Torroella el 1967. Cuidà també del Santuari fins el 1974 que4 fou traslladat a Castellolí.
JOSEP FEU I SALA.
En fou capellà custodi des de 1974 a 1981. Ell fou l´ impulsor de la modernització recent del Santuari. Els seus escrits LA VERGE DE JONCADELLA PLORA I SALVEM JONCADELLA, publicats a la Gazeta de Manresa dels dies 10 de mars i 2 de abril de 1977, foren el crit d´ alerta del mal estat en que es trobava aquest farell devocional del Bages i l´ inici de la seva darrera recuperació.
RAMON TUNEU I VILA
Nomenat Ecònom de Sant Martí de Torroella i encarregat del Santuari uns pocs mesos, d´ octubre de 1981 al juny de 1982.
LLUIS ROQUÉ I ROQUÉ
Capellà custodi del Santuari del 1982 a 1997. En aquets període NASQUE LA SSOCIACIÓ DELS AMICS DE JONCADELLA, promotora de moltes reformes en el Santuari essent una època de gran vitalitat, tant econòmica com espiritual.
CELESTÍ DAURICH I PUERTAS.
Successor de Mn. Roqué fins al setembre del 2001.
JOSEP TORRAS I BACARDIT.
Manresà i responsable del Santuari des de setembre del 2001 fins el setembre del 2002.
JOAN FREIXENET I MAS.
Substituí a Mn. Torras el 8 de setembre del 2002 fins el setembre de 2007.
JOSEP CAPDEVILA I ROSICH.
Substituí a Mn. Freixenet el setembre del 2007 i es l’ actual capellà custodi del Santuari